La primera de les taules rodones, ‘Ibex: El repte de liderar el mercat mundial’, la va introduir Miquel Pueyo‚ alcalde de Lleida en funcions i va comptar amb la participació dels directius de dues empreses que cotitzen a l’Ibex, Fluidra y Aena.
Pueyo va donar pas a les intervencions dels ponents fent un repàs de les actuacions fetes des de la Paeria per donar impuls a l’economia lleidatana. Segons l’alcalde de la ciutat, “l’economia de Lleida funciona, la ciutat és l’epicentre d’un dels principals hubs agroalimentaris del Sud d’Europa, Agrobiotec, impulsat per l’ajuntament i la Universitat de Lleida”. I va afegir que “això és bon exemple de triple hèlix: el sector públic, el món acadèmic i el sector privat”, perquè creu que les relacions entre un ajuntament i el món de l’empresa “han de ser de cooperació”. El representant de la Paeria, però, va reconèixer que la ciutat té un deute històric, “necessita fer el salt cap a la industrialització i, amb això, s’ha de comptar amb les grans empreses, siguin de l’Ibex o no, per fer possible projectes com el del polígon de Torreblanca”.
Cal una regulació de la gestió de l’aigua
En la seva intervenció, Eloi Planes‚ president executiu de Fluidra va desvetllar les claus per liderar una companyia on la propietat està repartida entre quatre famílies i, a més a més, cotitza a borsa. Aquestes claus són “la generositat, acceptar un lideratge clar i mantenir la complicitat, la confiança i la constància”. Per aquest directiu d’una empresa líder mundial en el sector de les piscines, “és imprescindible tenir un caràcter emprenedor, capacitat d’adaptació i autocrítica constructiva per continuar avançant i millorant”.
“El mercat és el món”, va dir Planes, però, d’altra banda, “no es pot ser una companyia global si no és local i Fluidra és una companyia global, però amb una identitat local molt forta” va afegir. Per a aquest empresari, els reptes de futur que se li plantegen són “encaminar l’empresa cap a la digitalització, la connectivitat, i la sostenibilitat, tant en l’àmbit energètic com de la gestió i l’autoconsum de l’aigua”. En aquest sentit, va lamentar que es denota “un punt d’hipocresia en la regulació de l’aigua contrastada amb el significatiu avenç de la transformació energètica”. En aquest sentit, va posar l’exemple d’Austràlia, un país on la sequera és persistent i on el govern qualifica de sostenibles les cases amb piscina que han instal·lat sistemes de recollida pluvial i de gestió de les aigües grises: “Aquí, amb la sequera del 2009 es va perdre l’oportunitat de regular-ho”, va sentenciar.
Sense el talent dels empleats no s’hauria pogut reemprendre l’activitat el 2022
En el seu torn, Maurici Lucena‚ president i conseller delegat d’AENA, va parlar del lideratge en una empresa complexa com la que dirigeix, per la naturalesa de la seva propietat híbrida, amb un 51% de l’accionariat en mans del govern espanyol i el 49% restant cotitzant a borsa. Lucena es va aventurar a dir que “Aena és l’empresa més prestigiosa del món”. Però, els darrers anys no han estat fàcils, “la pandèmia va ser com una pel·lícula de terror, es va aturar tota l’activitat aeroportuària, vam haver de protegir la caixa, tancar crèdits, disminuir la despesa i canviar la forma de governar”. Tot i això, passada la crisi sanitària, el 2022 va retornar tota l’activitat del trànsit aeri, “vam ser capaços d’anticipar que el volum de trànsit seria igual que l’any record del 2019”. Lucena va fer èmfasi en el fet que sense el talent dels empleats hauria estat impossible reprendre l’activitat.
Sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas de Barcelona, va recordar que “el 2021, en un moment en què vam tenir el suport del govern de la Generalitat de Catalunya, però després va descarrilar” i va afegir que “per manca de lideratge polític”. I, va recordar al públic assistent que, en relació a la petició de gestionar l’aeroport per part de la Generalitat, “el govern espanyol no té aquesta qüestió sobre la taula”
En clau de territori, en ser preguntat sobre l’aeroport d’Alguaire de Lleida, va comentar que és un aeroport deficitari, però que els governs regionals d’altres aeroports deficitaris han permès que s’acostin a Aena per mirar de gestionar-los, però en el cas de l’Aeroport d’Alguaire “mai ha estat així”. I va concloure que els aeroports més eficients del món es gestionen combinant l’especificitat del territori amb la potència de les economies d’escala i d’abast de la xarxa.
Crèdit foto: Genaro Massot
