David Berruezo, director de Deloitte a Andorra ha introduït la taula rodona ‘Inteligencia Artificial: la nova embranzida digital’. En aquesta taula han participat Mario Teijeiro director d’StarmeUp de Deloitte; David Pistoni, cofundador i CEO de Zeleros; Xavier Muñoz, cofundador i CSO d’Onalabs; Noelia Márquez, CEO de Venvirotech, Pablo Saiz, director d’arquitectura de Woodea, i Lluís Font de RobinGood.
“La tecnologia d’intel·ligència artificial (IA) no és nova, el que sí que és una novetat és la IA generativa, que ens permet augmentar l’eficiència i els processos dels nostres negocis, alhora que genera una millor experiència dels clients” ha dit Berruezo. També ha assegurat que “les companyies, en primer cas, han de millorar i mesurar els riscos que aporta la IA generativa” de la que ha dit que “aporta valor, però també riscos, cal adaptar l’organització i les persones a aquesta tecnologia”.
Un futur d’oportunitats infinites amb la IA Generativa
Qui ha aprofundit en el món de la IA generativa ha estat Mario Teijeiro, director d’StarmeUp de Deloitte i moderador de la taula “tenim davant una nova revolució i hem de saber com ens adaptem perquè la IA Generativa, ens aporta llum on abans teníem ombres, com per exemple, amb la Covid, els algoritmes van millorar medicaments”. Aquest expert ha anat explicant conceptes com IA Generativa, Xat Gpt, Bard o Copilot entre altres eines d’intel·ligència artificial. De la IA Generativa ha dit que és molt més llesta, però avui en dia encara necessita de la intervenció humana i se’n diu generativa perquè és “capaç de crear alguna cosa que abans no existia, no només extreu les dades sinó que és capaç de treure conclusions”.
Teijeiro ha assegurat que estem davant d’una tecnologia que també té la seva part maliciosa “té els seus riscos i planteja reptes de biaix, de gènere, de propietat intel·lectual o de consum energètic” però està convençut que “ofereix oportunitats infinites, optimitza els costos, aporta valor, pensa diferents, coneix la física, la química; i, si la fem servir, serem més eficaços i millors”.
Zeleros, màxima velocitat, mínim consum energètic
David Pistoni, cofundador i CEO de Zeleros, startup valenciana que es dedica a la fabricació de semiconductors d’energies renovables per construir un sistema de transport més ràpid i escalable per connectar el món a 1.000 km/h i 0 emissions directes. Anomenat Hyperloop, és una aposta per a una mobilitat més ràpida i sostenible, un nou concepte de transport que combina els millors aspectes del tren i de l’avió, per proporcionar una gran velocitat amb un mínim de consum energètic.
Avui dia, Zeleros té 9 projectes en marxa a tot el món i Pistoni ha afirmat que “Europa té una gran oportunitat per liderar la mobilitat sostenible a partir d’aquestes tecnologies”. L’empresa ocupa a 64 persones, treballa en 7 prototips i té 5 patents, en el desenvolupament de tecnologia aplicada a la mobilitat, ha començat a aplicar aquest tipus de tecnologia al sector portuari, concretament en un projecte al port de València. Segons Pistoni, “és una demostració de com es pot aplicar aquesta tecnologia a altres sectors”. Zeleros va iniciar la seva activitat com un projecte jove que neix a la universitat i que, actualment, s’ha convertit en un ecosistema empresarial amb ambició internacional.
Onalabs, la suor com a biofluid intel·ligent
Xavier Muñoz, cofundador i CSO d’Onalabs, ha destacat els projectes de la seva empresa que s’ha obert espai en el mercat gràcies a l’ús de la tecnologia de monitoratge no invasiva en el món de la salut i l’esport. En el seu cas, la intel·ligència artificial s’aplica a l’anàlisi de “la suor com a biofluid intel·ligent i la pell com a base de dades”. D’aquesta manera creen una big data per a monitoritzar pacients crònics, per oferir-los medicina personalitzada i una atenció deslocalitzada.
Onalabs treballa amb els seus propis dispositius mèdics per generar moltes dades que també estan aplicant a la medicina esportiva per generar una plataforma digital que, gràcies a la suor, analitza i monitoritza l’esportista. Gràcies a la IA, es pot crear un patró personal que pot arribar a la predicció de l’estat de salut de l’esportista. En els dos casos, l’empresa preveu treure-les al mercat aquest mateix any, mentre que treballa per fusionar les dues tecnologies en un nou projecte per “monitorar el pacient diabètic, que ens permeti avançar-nos a qualsevol complicació de la seva salut”, sempre en col·laboració amb centres mèdics i amb tota la rigorositat clínica.
Venvirotech, plàstic d’origen biològic
Noelia Márquez, enginyera industrial, és cofundadora i CEO de Venvirotech, una startup catalana de biotecnologia que fa servir bacteris per obtenir plàstic biodegradable. Aquesta empresa, que ocupa 35 persones, crea plàstic biodegradable utilitzant materials d’origen biològic a partir d’una innovadora biotecnologia.
Márquez ha posat l’èmfasi en com treballen, ja que a través de bacteris que s’alimenten de residu orgànic creen plàstic biodegradable amb l’aplicació de tecnologia. Actualment, amb una inversió de més de 13 milions d’inversió privada, estan generant un projecte pilot, que sigui escalable per aplicar-ho a totes les empreses que generin el mateix residu.
Woodea, l’aposta per la construcció industrialitzada i sostenible
Pablo Saiz, director d’arquitectura de Woodea, ha presentat el seu projecte pioner de construcció industrialitzada. En el seu cas, es treballa amb una tecnologia que permeti tenir un canvi de paradigma, determinant i disruptiu, en el sector de la construcció, un dels que genera més residus i emissions de carboni. Amb el lema ‘No hi ha planeta B’, Saiz ha apuntat que “treballem per conrear els nostres propis materials de construcció” i, a la vegada, aposten per la digitalització del sector per a una construcció offsite que redueixi els impactes ambientals i sigui més sostenible i assequible.
L’ús de la IA pot ajudar en tots els processos de la construcció, començant pel disseny, ja que en aquesta fase es poden obtenir quines solucions constructives són més adequades per al projecte que es du a terme, i s’obtenen en molt poc temps: “dies en lloc de mesos, com fins ara”. També permet saber quins són els millors materials per ser més barats, veure les solucions per estalviar materials i establir la logística del subministrament per a la configuració d’edificis d’alta eficiència energètica. Woodea està construint amb la nova tecnologia un primer edifici de 6 alçades amb 14 pisos a València, i en projecta d’altres a Madrid i Barcelona.
RobinGood, canviar el món amb la compra
Lluís Font ha presentat el seu projecte RobinGood, una empresa que contribueix a la inclusió sociolaboral de col·lectius vulnerables millorant la professionalització dels petits productors i oferint una sortida comercial als seus productes. Per Font, “les empreses que no estiguin treballant sobre els reptes que se’ns planteja de sostenibilitat, desigualtat social, mediambiental i d’impacte de la revolució tecnològica, no tindran futur”. Ha posat l’exemple de Iogurts La Fageda, “ara per ara són un referent perquè el consumidor compra els seus productes sabent que darrere hi treballen persones amb risc d’exclusió social”.
Font ha explicat que des de RobinGood “busquem un producte multicanal i estem en supermercats, aerolínies, aeroports i volem que el consumidor quan arribi al lineal, pensi que pot canviar el món amb la seva decisió de compra”.
Fotos: Genaro Massot
