Durant la primera jornada, es van abordar les ‘Experiències empresarials d’èxit amb clau lleidatana’ a través de la mirada de quatre empresaris que han aconseguit un model de negoci de referència davant una situació adversa com la pandèmia. La taula va ser presidida per Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, qui va fer una interpretació del concepte de la resiliència com ‘la força de les empreses, per la serva capacitat de resistir i de reinventar-se i de mantenir vius els llocs de treball’.
Joan Talarn va afirmar que ‘la Diputació de Lleida ha estat al costat del teixit empresarial durant la Covid’ i que ‘la transformació va més enllà de la pandèmia perquè és la que ens assegura el futur’.
Ferran Alemany, propietari de Torrons Alemany, va fer als assistents un viatge sensorial a través del sentit del gust i, concretament, del sabor de la mel. Els inicis es remunten a finals del segle XIX, quan la besàvia ja es guanyava la vida fent mel i cada generació ha anat incorporant ingredients i creativitat per crear nous productes, fins a arribar als torrons. Actualment, són la cinquena generació d’activitat i la segona d’empresa.
Alemany ha afirmat que ‘fem bon producte, perquè els ingredients són de qualitat i els processos, els de sempre. Som apassionats per la mel i sempre diem que volem endolcir la vida de la gent amb la mel’. ‘Entre les nostres passions ens mou el territori, Ós de Balaguer, i també les connexions i col·laboracions amb altres empreses, per aportar la mel a altres ingredients i crear nous productes, com oli amb mel, vinagre amb mel, suc de llimona amb mel…’. Les sinergies amb entitats de caràcter social són també claus per a la seva empresa.
Per la seva banda, Meritxell Pi, directora general financera i acció corporativa del Grup ICG, va explicar que els inicis del Grup se situen l’any 1985. Però és l’any 1995 el que representa el creixement del grup, en crear el primer software dirigit a l’hostaleria. Es tractava del primer terminal tàctil del món. El 2010 van fer un pla estratègic per canviar el model de negoci i, el 2015, van crear el primer software per hostaleria. Meritxell Pi va afirmar que les claus de l’èxit són: el model de negoci, l’excel·lència, la innovació i la independència tecnològica (inverteixen el 25% dels beneficis en innovació) i la internalització.
També reconeix que el seu pare els va inculcar els valors de les 4 ‘i’: innovació, il·lusió, implicació i inspiració
El tercer en participar a la taula va ser Josep Piqué, director general de CUNIPIC, una empresa familiar, situada a Vallfogona de Balaguer, dedicada a la cria de mascotes, que s’ha convertit en el centre de cries més gran del món. Actualment, està present a 31 països, envien animals a 14 països i hi treballen 85 persones.
La importància de la innovació a l’hora d’emprendre
Josep Piqué va explicar que és la cinquena generació de vaques, però que va canviar les vaques per conills i, per últim, es va aventurar als conills de companyia. Defineix la història de l’empresa com una història de creixement. Asseguren que estan ‘obsessionats per la qualitat i apassionats per la innovació; a més de tenir un servei al client sense igual’.
La pandèmia els va forçar a crear una pàgina web per adoptar i regalar els animals de companyia, tot i que en aquell moment no els van poder vendre a països estrangers, perquè no hi havia vols. Confessa que crear la pàgina web ‘s’ha convertit en una bona experiència i en la millor decisió’.
Finalment, Montse Pujol, propietària de PMP Prêt a porter Casas, va reconèixer que va apostar amb il·lusió pel seu projecte, però sense ser conscient del que li venia a sobre com a empresària. Afirma que ‘la part més negativa de la seva experiència no ha estat el fet de ser dona en un món d’homes, sinó haver de superar normatives i legislació, que limiten i no deixen innovar’.
El seu negoci es basa en la construcció de cases industrialitzades, sostenibles i confortables personalitzades. Montse Pujol és la primera de la tercera generació i també la primera a incorporar-se a l’empresa familiar. Afirma que ‘el món de la construcció és pura improvisació’, afegint que ‘la construcció no ha evolucionat com la resta de sectors industrials’. La propietària de PMP Prêt a porter Casas va tenir l’oportunitat de fer un projecte de construcció de casa sostenible, amb un gran reconeixement que va representar una inflexió en la seva carrera. Actualment, ja ha construït més de 400 cases a partir del sistema industrial. Pujol qualifica el seu model de companyia com a ‘disruptiva, que fa arquitectura de cicle complet’.
Crèdit foto: Genaro Massot
